Les lettres [Catalan translation]

Abril 1912, muller meva, amor meu,

Un any ha passat des d'aquell mal dia

On he deixat la meva terra.

Jo he anat com soldat com es diu ara.

Jo tornaré a veure’t, primer a vegades,

Llavors per la vida entera.

No podré venir sense dubte abans l'estiu

Els viatges són llargs quan ens fan a peu.

Has eixarcolat la vinya?

No vagis deixar la «menjar» pels cardos. (envair)

El veí prestarà el seu cavall a les segues.

Escriu me algunes línies.

Hivern 1913, marit meu, amor meu,

No vens sovint, sense dubte són massa corts

El permís que se't donà

Però sé que és difícil, cinquanta llegues caminant

Per passar el dia a laborar als camps,

Així, et perdono.

Els vells diuen que aquí, aquell hivern serà fred.

No sento la força de tallar fusta

He demanat al pare.

N’hi ha fet prou per anar fins abril

Però penses tu de veritat, tu qui ets a la ciutat,

Que tindrem la guerra?

Agost 1914, muller meva, amor meu,

A la tardor al més tard, jo serè de retorn

Per celebrar el victorià.

Som els més forts, espigueu el blat sense mi.

La vaca ha fet el vedell, esperat que jo sigui aquí

Per vendre’l a la fira.

El pare es fa vell, el pare està cansat.

Jo tallaré la fusta, cuidi la teva salut.

Jo vaig canviar de direcció.

No escriguis més, esperat me, muller meva, amor meu,

A la tardor al més tard, jo seré de retorn

Per celebrar la tendresa.

Hivern 1915, marit meu, amor meu,

El temps era massa llarg, jo he anat al burg

Dins la vella careta.

El vedell era massa vell, així jo li he venut

I he vist al vell Jacques (1), i jo li he tornat

el restant dels deutes nostres.

No tenim cap diner, el pare no camina mai.

Jo em desfaré, i jo sabré més

i més estalviar

però quan tu tornaràs per dirigir la casa teva,

Si no tenim més res, almenys no deurem

Més diners a ningú.

Abril 1916, muller meva, amor meu,

Tu eres massa generosa i voles al socors

D'un lladre de misèries

Molt més ric que nosaltres. Dóna-li la meitat.

Tornar el que es deu, avui, és tirar

el diners al cementeri. (2)

Es diu que tot això podria durar molt temps.

La guerra es feria encara per dos anys,

Potser mem tres anys.

Cal ens preparar a passar tot aquell temps.

Tu no fas res per això, jo no estic content,

Tan se val, t'estimo.

Així s'ha acabat aquella llesca de vida,

Així s'ha acabat sobre de paper tornat groc

Aquell canvi de cartes

Que havia descobert al revolt d'un estiu

Sota les teules escapades d'una casa espatllada

Al racó d'una finestra.

Digueu-me per tant perquè això s’ha acabat tan aviat

Digueu-me per tant perquè, al poble a dalt,

Tornant a passar en cotxe,

Jo no he mirat el memorial als morts

De por d'hi trobar, d'un amic jove encara,

Com la signatura.

• Artist:Maxime Le Forestier
• Album:Saltimbanque