La filla del Carmesí [English translation]

Petiteta l'han casada,

La filla del Carmesí!

De tant petiteta que n'era,

No es sap pas calçar i vestir!

El seu marit l'ha deixada,

Perquè se'n pugui engrandir...

A ca sa mare l'ha deixada,

Car ella no el sap pas servir

I s'és anat a la guerra:

Set anys trigarà a venir!

Qui en té, d'amor, no el deixa...

Qui no en té, bé el vol tenir!

Al cap d'aquesta setantena

Son marit torna a ésser ací.

- «Mare, on es la Carmesina?

Mare, que no em baixa a obrir...»

- «El rei moro se l'ha enduta

Disset lleugues lluny d'aquí!»

- «Mare, baixeu-me la capa;

La capa de bombosí,

Que aniré de porta en porta

Com un pobre pelegrí!»

Qui en té, d'amor, no el deixa...

Qui no en té, bé el vol tenir!

- «Mare, baixeu-me la capa;

La capa de bombosí,

Que aniré de porta en porta

Com un pobre pelegrí!»

Ja se'n va de porta en porta

Tot captant del pa i del vi...

A la segona porteta,

La Carmesina trobí!

- «Feu caritat, la Carmesina,

A un pobre pelegrí!»

- «Com voleu que vos la faci,

Si pas sóc mestressa d'ací?

Torneu demà a les nou hores,

O passat demà al matí...»

«Ja seran fetes les noces

Del rei moro sarraí,

I llavors, seré la mestressa

De tot çò que hi ha ací!»

Qui en té, d'amor, no el deixa...

Qui no en té, bé el vol tenir!

- «Pels ulls i la barba rossa,

Vos sembleu al meu marit!»

- «Sí, qui vos parla, Carmesina,

És el vostre estimat marit...

Voleu venir, Carmesina?

Voleu vós venir amb mi?»

Així que el castell deixava,

El rei moro era al jardí

I, quan va saber de la fuita,

Ambdós ja lluny eren d'allí!

Qui en té, d'amor, no el deixa...

Qui no en té, bé el vol tenir!

• Artist:Catalan Folk