Rosas [Catalan translation]

En un dia d'aquells en què acostumo a pensar

"avui serà el dia que menys t'ho esperis",

ens hem creuat, has decidit mirar,

els ullets blaus que ara van al teu costat.

Des del dia en què et vaig conèixer

resumint amb presses Temps de Silenci

et juro que a ningú li he tornat a dir

que tenim el rècord del món en estimar-nos.

Per això esperava amb la carona ben xopa

que arribessis amb roses, amb mil roses per a mi,

perquè ja saps que m'encanten aquestes coses

que tant se val si és molt ximple, sóc així.

I encara em sembla mentida que s'escapi la meva vida

imaginant que tornes a passar per aquí,

on els divendres cada tarda, com sempre,

l'esperança diu "quieta, avui potser sí..."

Escapant una nit d'un badall de sol

em vas demanar que et fes un petó.

Tant bé de preu que surten amor meu.

què et costa callar-me amb un d'aquests.

Van passar sis mesos i em vas dir adéu,

un plaer coincidir en aquesta vida.

Allà em vaig quedar, a una mà el cor,

i a l'altra excuses que ni tu entenies.

Per això esperava amb la carona ben xopa

que arribessis amb roses, amb mil roses per a mi,

perquè ja saps que m'encanten aquestes coses

que tant se val si és molt ximple, sóc així.

I encara em sembla mentida que s'escapi la meva vida

imaginant que tornes a passar per aquí,

on els divendres cada tarda, com sempre,

l'esperança diu "quieta, avui potser sí..."

I és que començo a pensar

que l'amor de veritat és tan sols el primer.

I és que començo a sospitar

que els altres són només per oblidar...

Per això esperava amb la carona ben xopa

que arribessis amb roses, amb mil roses per a mi,

perquè ja saps que m'encanten aquestes coses

que tant se val si és molt ximple, sóc així.

I encara em sembla mentida que s'escapi la meva vida

imaginant que tornes a passar per aquí,

on els divendres cada tarda, com sempre,

l'esperança diu "quieta, avui potser sí..."

• Artist:La Oreja de Van Gogh
• Album:Lo que te conté mientras te hacías la dormida (2003)