La Flor del Pèsol [English translation]

Cobles noves són dictades

Per Don Marc, el tres d’Abril;

Fetes són per una noia

De divuit anys, molt gentil...

Que n’és filla de La Selva,

De la vall de Santa Agnès.

Li diuen la Flor del Pèsol

De tant bonica que n’és!

Les belleses de la noia

Jo us les aniré explicant:

No és alta ni és baixa

I té un caminar elegant;

Un front ample, ple de gràcia,

Llueix sens posar-hi res.

Li diuen la Flor del Pèsol

De tant bonica que n’és!

Té la cara blanca i fina,

Lluïda com el marfil.

I una rosa a cada galta,

Collides del mes d’Abril!

Un clotet té a la barba,

Que li afavoreix molt més...

Li diuen la Flor del Pèsol

De tant bonica que n’és!

Ella en té una cabellera...

Qui la veu, n’hi queda estrany!

No és pas rossa ni és negra,

Sinó en té un color castany.

La dent blanca i menudeta

I aquell mirar tant entès...

Li diuen la Flor del Pèsol

De tant bonica que n’és!

Els pares d’aquesta noia

N’han tingut molts pretendents

I, ara, hom diu volen casar-la

Perquè no li passi el temps.

Hom diu, la volen casada

Amb hereu ric i pagès.

Li diuen la Flor del Pèsol

De tant bonica que n’és!

Allà al Pont de l'Armentera,

S’ha trobat amb un xicot;

El fadrí l’ha demanada

I li ha donat pebrot!

Diu que no es vol casar encara,

Car en pensa trobar més...

Li diuen la Flor del Pèsol

De tant bonica que n’és!

El fadrí qui la festeja,

Fins ha arribat a dir

Que si no es pot casar amb ella,

Vol matar-la i fugir...

Ha fet molts passos per ella

I no li n’ha aprofitat res.

Li diuen la Flor del Pèsol

De tant bonica que n’és!

• Artist:Catalan Folk
• Album:Balls i cançons del Pirineu (2008)