L'Olivera lyrics

Pel pujol

on surt el sol

cada matí de primavera

desafiant

grop i llevant,

hi trobareu una olivera.

Ja fa molts anys

dels seus afanys

amb ella un home va fer créixer.

Diu que eren cent

arbres al vent

l'orgull d'aquell que els va fer néixer.

"Senyor, no en té

i cap jornaler

s'acosta a esporgar el seu ramatge".

Sola, va fent

de vent a vent

feliç de ser lliure i salvatge.

No li fa por

si a la tardor

una gelada la despulla,

i sempre en té prou

amb el que plou

per netejar les seves fulles.

Sempre és allí...

a la vora del camí

oferint-vos la seva ombra.

Ho dóna tot

a tothom, què més es pot

demanar a una vella soca.

Quan neix un fruit

és tan petit

que ni els ocells gosen picar-lo.

Pensant, potser

que és el darrer,

el darrer fruit i cal mimar-lo.

Ells cada estiu

fan el seu niu

al damunt de qualsevol branca.

I l'arbre vell

sent així amb ell

néixer la vida d'una branca.

I així va fer

de vent a vent

esperant que qualsevol tarda

algú vindrà,

la tallarà

i a bocins anirà cremant-la.

Pel pujol

on surt el sol

cada matí de primavera

desafiant

grop i llevant,

es va morir una olivera.

• Artist:Joan Manuel Serrat