Marina Rossell - Napolitana [Lacreme napulitane]

Mare estimada,

No hi podré ser per festes...

Fa molt de mal restar tan lluny de casa!

Ja és el tercer Nadal que passo fora;

pel Maig, farà quatre anys que vaig anar-me'n.

Els nens, si pot, que facin el pessebre

i, al meu lloc, poseu-m'hi el plat a taula...

I a la nit, quan sopeu tots en família,

feu veure que jo hi sóc, entre vosaltres.

[Tornada:]

I, sí que ens costa cara aquesta Amèrica

a aquells qui vam marxar!

A tots els qui enyorem el cel de casa...

Oh, què amarg que és aquest pa!

Mare estimada, què són aquests estalvis?

Si han de costar tant cars, són poca cosa...

Quan ja he pogut posar uns dòlars a banda,

penso que no m'he vist mai ésser tan pobre.

Somnio cada nit la nostra casa,

i em desperta la veu de les criatures:

el pare lluny, la mare va deixar-los...

Només resta vostè, tant vella i forta.

[Tornada:]

I, sí que ens costa cara aquesta Amèrica

a aquells qui vam marxar!

A tots els qui enyorem el cel de casa...

Oh, què amarg que és aquest pa!

Diu a la carta que els nens li fan preguntes:

com és que els vam deixar tots dos a l'hora?

Jo no hi puc res, si els fills volen la mare;

que torni i ells la tinguin a la vora.

Jo no! Jo no! Jo resto encara fora

i aniré arreplegant per tots nosaltres!

Quan vaig marxar vaig perdre honor i casa

i aquí sóc l'emigrant: un de tants altres...

[Tornada:]

I, sí que ens costa cara aquesta Amèrica

a aquells qui vam marxar!

A tots els qui enyorem el cel de casa...

Oh, què amarg que és aquest pa!

• Artist:Marina Rossell
• Album: meu, recorda (1982)