Estimo Barcelona lyrics

Ciutat de congressos,

D'artistes burgesos:

És ciutat de fires,

Burgesos artistes...

La gran prostituta

Comprada i venuda:

La prostituïda,

Venuda i traïda,

On les parets criden

Eslògans, mentides!

Les boques que callen,

Les goles que canten

Veritats dormides,

De cop deixondides.

Ciutats dormitori,

Misèria i microbis:

Un cinyell de barris

Fets amb els estalvis,

Fets amb les fatigues

De tantes famílies.

És la ciutat noble

Que és orgull d'un poble

Qui plora i qui canta,

Qui lluita i treballa!

Merlets i muralles,

Palaus i barraques:

Vells palaus que atrauen,

Pisos nous que cauen!

Contractistes d'obres,

Mísers i manobres:

També la ciutat

És un cau de gànsters

Internacionals...

Cossos diplomàtics,

Els grans transatlàntics,

Avions que el cel creuen,

Vaixells que naveguen...

Camions que bramulen,

Cotxes que circulen,

Sirenes que udolen

I coloms qui volen.

Homes qui es moren,

Hereus qui no ploren...

Infants qui pul·lulen

I homes qui suen.

Places amagades

I fonts encatades.

Botigues de vendre,

Tallers, botiguetes,

Cases d'antiquaris...

Refilen canaris!

I la roba blanca

Eixampla les ales

Per les balconades

I els terrats dels patis.

Un allau de taxis,

Émbús d'autobusos...

Grups de gamarussos,

Cadires, ombrel·les.

Cecs amb loteria

Esguerrats per vida...

Joves amb guitarres,

Putes amb macarres...

Van plens els carrers

D'homes qui treballen

I de malfeiners.

M'estim Barcelona!

Sí, li veig defectes,

Però això no hi fa res;

Sé que no és perfecta!

La gran Barcelona,

La dels grans negocis,

Dels vicis, dels ocis,

Del joc i la feina,

On treballa l'eina

I mai no reposa...

Ciutat que és esposa

De mar i muntanya.

Si un dia me'n treien,

Sols em restaria

Morir poc a poc...

• Artist:Núria Feliu
• Album:Viure a Barcelona (1981)