Au lecteur [Catalan translation]

L’estultícia, el pecat, l’error, la cobejança,

ens trasbalsen el cos, torben els pensaments,

i alimenten els nostres gentils remordiments,

tal com els mendicants amb la seva menjança.

Els pecats són tossuts, les recances, covardes;

ens fem pagar a preu fort quan els hem confessat

i alegrement tornem cap al camí enfangat

creient rentar les taques amb llàgrimes bastardes.

Sobre el coixí del mal és Satan Trismegista

qui es gronxa llargament l’esperit encantat,

i el valuós metall de nostra voluntat

està vaporitzat pel sapient alquimista.

És Ell qui manté els fils que ens mouen i trasmuden!

Als repugnants objectes sabem trobar-hi esquers;

vers l’Infern cada dia baixem uns passos més,

sense horror, a través de tenebres que puden.

Tal com un disbauxat que a devorar s’acuita

d’una antiga barjaula el pit martiritzat,

robem com de passada un plaer reservat

que espremem fortament com una vella fruita.

Pitjats, formiguejant, com els helmints a hordes,

un poble de Dimonis folga al nostre esperit,

i, mentre respirem, la Mort al nostre pit

baixa, riu invisible, amb tot de queixes sordes.

Si l’estupre, el verí, el foc, la punyalada,

encara no han brodat amb agradable traç

dels nostres lamentables destins el canemàs,

és perquè la nostra ànima, ai las!, no és prou gosada

Però enmig de panteres, xacals, gossos de presa,

de simis i escorpins, de voltors i serpents,

de monstres udolants, grunyidors i llisquents,

en els corrals infames del vici i la feblesa,

un n’hi ha de més lleig, més àvol, més deformed!

Tot i no fer grans gestos ni armar terrabastalls,

el món convertiria en un munt d’escombralls

i amb gust l’engoliria fent un badall enorme;

és el Tedi! – amb ulls molls per un plorar impassible,

somia cadafals fumant el seu hudà.

Ja el coneixes, lector, aquest monstre sensible,

-hipòcrita lec tor, -semblant meu, - i germà!

• Artist:Charles Baudelaire
• Album:Les fleurs du mal