Vida d'un gat lyrics

El seu pare era un vell gat gordo i coix

i sa mare una gata de carrer.

I ell va néixer una nit sota la pluja,

però sa mare morí al part

i el seu pare d'un infart.

I va quedar abandonat pel mig dels prats;

moriria de gana, moriria congelat,

però sort que era un gat i tenia set vides.

No tenia ni pares ni un amic,

ni un padrí de família que el cuidés.

I així, solitari, justet amb uns dies de vida

va arrossegar el cos per un camí fins la ciutat.

I va ser en creuar una carretera

que un camió va i l'atropella en un pas zebra.

Però sort que era un gat i tenia set vides.

I va sentir-se deprimit, dèbil, agobiat,

tan esclafat sota el camió,

i veia que no podia, que no podia respirar.

Però per res la vida no volia deixar el gat.

I ferit, i amb la por a la mort

va seguir una nena i la nena el va agafar,

va acollir-lo en braços, va posar-li un nom ridícul,

se l'endugué a casa seva i va mostrar-lo a la família.

Però un pare sense escrúpols que l'agafà per l'esquena

i mentre renyava la nena el va tirar per la finestra.

Però sort que era un gat i tenia set vides.

Set pisos de caiguda i quedà viu sobre l'acera,

rebentat i destrossat, però hi ha més vides que l'esperen.

Vida, hi ha vida!

Però aconseguí aixecar-se, aconseguí caminar,

aconseguí creuar la ciutat fins al port

i va veure el mar, i va veure un peix,

va acostar-se al moll, però va relliscar

i va caure a l'aigua; va sentir-se perdut

i ho tenia clar: moriria ofegat.

Però sort que era un gat i tenia set vides.

I era patètic veure com s'enganxava a la vida,

xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre.

I aconseguí pujar-s'hi, mig ofegat, mort de pena.

Va passar tota la infància dintre d'un vaixell de pesca.

Set mesos després va desembarcar

en una terra estranya, apocalíptica i ingrata;

les cases mig destruïdes, de gent morta o bé matant-se

i un merder de crits histèrics de terrors i focs i nervis.

I de cop una bomba li va petar sota els peus

i va sortir volant pels aires, despedint-se de la vida.

Però sort que era un gat i tenia set vides.

I en aquell país de merda hi havia guerra, hi havia guerra.

I on reina la violència, t'acribillen per la jeta.

El cos ple de metralla que es moria, que es moria,

quan va esdevenir un prodigi que ell no hagués esperat mai.

Una gata preciosa i piadosa el recollí

i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides.

I es tirà follant els dies que passà en convalescència,

però la gateta ocultava que estimava un altre gat...

Què dic un gat, que allò era un tigre!

Que ho va descobrir un mal dia, va jurar que els mataria;

això era un lio de faldilles!

Però sort que era un gat i tenia set vides.

Imagineu aquella bèstia, una espècie de legionari,

reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants.

La gata quedà morta, desgarrada a esgarrapades,

i ell de què sino s'escapa perseguit com una rata.

Van acabar-se els tiros i eren temps de pau;

de pau, però misèria de penes i gana.

I un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava.

que el seu cos desafiava tota llei de gravetat.

Per les potes l'agafaven i del terra l'aixecaven

i una veu il·lusionada que el mirava i exclamava:

"Yujúúú, família! Avui per dinar tenim gat a la brasa!"

Però sort que era un gat i tenia set vides.

I va sortir per poter de miracle que no el pesquen,

que no acaba com un plat de subsistència.

A la postguerra hi ha gana, hi ha gana.

I havia passat set vides, però el gatet mai no es moria.

La veritat, no comprenia la gràcia d'aquesta vida

i ara tan sols s'arrastrava, sols errava, sols vagava.

Ara un vell gatot de merda despreciat per tot el món

que era el pot de les hòsties que és que estava cremat.

I és que, hostia puta, quina vida més perra que tenia!

I per desgràcia era un gat i tenia set vides.

• Artist:Albert Pla
• Album:Ho sento molt (2007)