Lo mariner [Polish translation]

A la voreta del mar

n’hi ha una donzella

que en brodava un mocador,

la flor més bella.

Com ne fou a mig brodar

li manca seda.

Gira els ulls envers la mar:

veu una vela;

veu venir un galió

tot vora terra;

ne veu venir un mariner

que una nau mena.

- Mariner, bon mariner,

que en porteu seda?

- De quin color la voleu,

blanca o vermella?

- Vermelleta la vull jo,

que és millor seda.

Vermelleta la vull jo,

que és per la reina.

- Pugeu a dalt de la nau,

triareu d’ella.

- Ai no!, no hi puc pujar,

no tinc moneda.

Lo meu pare té les claus

de l’arquimesa.

- No quedeu per diners, no,

prou fio d’ella.

La donzella entra a la nau,

tria al seda.

Mentre va mercadejant,

la nau pren vela.

Mariner es posa a cantar

cançons novelles.

Amb lo cant del mariner

s’ha dormideta,

i amb el soroll de la mar

ella es desperta.

Quan ella s’ha despertat

ja no en veu terra:

la nau és en alta mar,

pel mar navega.

- Mariner, bon mariner,

torneu-ne en terra,

que los aires de la mar

me’n donen pena.

- Això sí que no ho faré,

que heu de ser meva.

Set anys ha que vaig pel mar

per vós donzella;

cent llegües dins de la mar,

lluny de la terra.

- De tres germanes que som,

só la més bella:

l’una porta vestit d’or,

l’altra de seda

i jo, pobreta de mi,

de sargil negre.

L’una és casada amb un duc,

l’altra és princesa

i jo, pobreta de mi,

só marinera.

- No sou marinera, no,

que en sereu reina,

que jo só lo fill del rei

de l’Anglaterra.

• Artist:Catalan Folk