Kilòmetre 3 lyrics

Ja saps que t'espero a la sortida,

ho he fet tota la vida, comença a ser fosc.

Sec a la barana d'alumini,

desitjant que el metro arribi, per tenir-te a prop.

Sé que avui vens enfadada,

soc un idiota a vegades, ja surts del vagó.

Llavors apareixes per l'escala, i em fas un petó a la galta,

i el món és millor.

Em fas tremolar, tens la mà freda, fas que mai plori de pena,

fas que mai falti el desig de ser dins teu agafa'm l'esquena.

Ens va costar, ja saps: això d'estimar s'ha d'aprendre.

Però en la pell contra la pell t'estimo tant que em peta el ventre.

No hi ha res més maco que llevar-me al teu costat,

res pitjor que les ratllades de quan marxem ""cabrejats"".

Són tres núvols miserables en un dia assolellat,

ja vaig dir-t'ho l'altre dia, que crec que m'he enamorat...

Dels teus ulls brillants, mirada clara.

De quan camines per casa, dels llavis del cos.

De saber que si estàs lluny, somio

que em preguntis que rumio,

i et respongui un petó.

Ja és negra nit a Barcelona,

tu marxes d'aquí una estona,

i això ens farà forts.

Si el vent ens torna a dur on érem,

et vindré a buscar a Sagrera,

la vida és això.

Em fas tremolar, tens la mà freda, fas que mai plori de pena,

fas que mai falti el desig de ser dins teu agafa'm l'esquena.

Ens va costar, ja saps: això d'estimar s'ha d'aprendre.

Però en la pell contra la pell t'estimo tant que em peta el ventre.

No hi ha res més maco que llevar-me al teu costat,

res pitjor que les ratllades de quan marxem ""cabrejats"".

Són tres núvols miserables en un dia assolellat,

ja vaig dir-t'ho l'altre dia, que crec que m'he enamorat...

• Artist:Ginestà
• Album:Ginestà